Al marge de les definicions més cultivades que puguis trobar, comunicar consisteix a posar el que és propi en comú.
És una realitat que afecta tota mena d'agents. Des de les persones, en les múltiples facetes, fins a les diferents organitzacions necessiten fer una comunicació eficaç.
L'aparició d'Internet i les xarxes socials ha revolucionat la comunicació humana de manera extraordinària. En conseqüència, és important repassar els conceptes clau que la regeixen actualment, per tal d'estar en millors condicions de posar el que és propi en comú, de manera eficient, cap als públics desitjats.
Principals elements de la comunicació
Els elements de la comunicació són els factors que participen en el procés de posada en comú d‟un contingut, informació o missatge. Tots ells aporten un valor i exerceixen funcions específiques. La seva presència i influència, segons les circumstàncies, afavorirà o distorsionarà la comunicació correcta.
Hi ha cinc elements principals clàssics i tres més addicionals:
- Emissor.
- Receptor.
- Missatge.
- Codi.
- Canal.
- Soroll o interferències.
- Context.
- Retroalimentació.
Emissor
És el punt de partida del procés comunicacional. Emet o llança el missatge, bé sigui cap a un destinatari definit o de manera indiscriminada. Perquè la posada en comú es pugui donar, s'han de compartir els canals i els codis dels seus interlocutors.
El seu rol, en tot cas, és flexible: l'emissor es pot convertir en receptor en qualsevol moment, per exemple, en una conversa física o en un intercanvi de xats.
Receptor
És una altra peça essencial: a qui arriba el missatge. Podeu exercir aquest paper de forma voluntària. També el que rep, per error, un correu electrònic aliè. Com en el cas anterior, pot canviar-ne el rol en qualsevol moment: si respon a aquesta comunicació, es converteix en emissor.
Codi o llenguatge
És el conjunt de signes que, quan es comparteixen, permeten la transmissió del missatge. Els codis lingüístics poden ser orals o escrits; però també n'hi ha de no lingüístics, com els senyals de trànsit. Un exemple de referència? Qualsevol idioma: l'espanyol, l'anglès, el suahili...
Missatge
És el contingut que l'emissor vol fer arribar al destinatari. Es presenta en forma de signes o símbols integrants d'un codi i transmet idees, conceptes, sentiments o informacions.
La interpretació i la descodificació no són només objectives. Les circumstàncies, el tipus de codi emprat, la seva aplicació i el canal condicionen com serà interpretat el missatge i acceptat o no pel receptor.
En vols un exemple? «Hem tingut un nadó». La notícia pot generar il·lusió i alegria o, ben al contrari, per exemple, si els pares tenen quinze anys.
Canal de comunicació
En aquest cas, ens referim al medi físic utilitzat per transmetre aquest missatge. Pot ser aire, paraules escrites, telèfon mòbil, ràdio, televisió, etc.
Soroll o interferències
Es consideren com a tals aquells factors o senyals que distorsionen i alteren negativament el missatge original que es pretén compartir.
Poden ser:
Ambientals, com el senyal acústic d'una alarma mentre dialoguem pel carrer.
Del canal, per exemple, un error tècnic de cobertura al mòbil.
Subjectiu. Hi ha dos tipus: errors de codi a l'emissor, com quan ens parla un estranger amb escàs domini del nostre idioma, i minves del receptor, com quan el nostre interlocutor es troba emocionalment afectat mentre conversem.
Propis del missatge. Quan el concepte o la idea no estan ben desenvolupats o definits.
Retroalimentació
És el que els anglosaxons anomenen feedback. Consisteix en un mecanisme per controlar el missatge que fa servir l'emissor. Tenint en compte que posar en comú és sempre bidireccional, la retroalimentació permet rebre indicadors emesos pel receptor per saber si l'està arribant o no, correctament, la informació compartida.
Perquè et quedi més clar, pensa en un conferenciant mentre pronuncia la idea clau del seu discurs: si tots mouen afirmativament el cap mentre l'escolten, de manera inconscient, no té res a veure si es mostren despistats o l'esbronquen en fer-ho.
Context
És la situació en què duem a terme aquesta comunicació. T'agradi o no, influeix i condiciona el resultat final. Pot ser emocional, social, circumstancial...
Imagina't que truques per telèfon a un familiar i et respon en plena discussió amb la seva parella. Sens dubte, el seu estat influirà en la comunicació que compartireu.
