Cada aplicació té el seu mètode particular.
Si Facebook continua existint d'aquí a cinquanta anys, el més probable és que el nombre d'usuaris morts registrats a la plataforma sigui més gran que el dels vius. Investigadors de l'Oxford Internet Institute van descobrir que, segons les estimacions mundials de 2018, el nombre de morts de la xarxa social podria ser de 4.900 milions a finals d'aquest segle.
Cada dia, s'uneixen més persones a les xarxes socials. Per a alguns usuaris, aquestes serveixen com el mitjà principal per a mantenir-se en contacte amb amics i familiars. Les xarxes socials permeten publicar pensaments, fotos, vídeos, música i altres continguts. Però, què passa amb tot això quan morim?
'Fins fa poc no ha estat un problema, però és veritat que les empreses han pres mesures l'últim any', explica a elindependiente el col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya, Francisco Muñoz Leiva. Un cop mort el nostre ésser estimat, tenim l'oportunitat de donar-los de baixa. En cas que un amic o familiar tingui les claus, no hi hauria problema. No obstant això, de no disposar d'elles, les xarxes socials estan oferint l'opció d'eliminar els comptes. 'Depenent de la xarxa social el protocol és diferent', il·lustra el professor.
Twitter deixa notificar, sol·licitar informació d'un compte, denunciar el perfil d'un menor d'edat o sol·licitar la desactivació d'un mort o un incapacitat. Twitter no té tan desenvolupat aquest sistema.
Facebook i Instagram el tenen més ben establert. Al ser de la mateixa empresa, han desenvolupat un formulari on podem convertir el perfil de Facebook en un compte commemoratiu. 'Una vegada que aquesta persona ha mort, un amic o un familiar hauria de notificar a Facebook perquè converteixi la pàgina web en commemorativa'. Hi ha un formulari específic per fer això, en el qual el sol·licitant haurà d'adjuntar un email perquè Facebook i Instagram es posin en contacte amb ell i després haurem d''aportar el document de defunció en cas de mort o una foto de la necrològica'.
En cas de deixar la pàgina de Facebook com a commemorativa, 'es permet als amics que publiquin en el perfil de la víctima, és un mural de celebració a la seva vida. Una memòria als seus fets passats', explica el professor. Un cop convertida en una pàgina in memorian, el compte deixa d'aparèixer com a recomanació a altres persones i no es recorden els aniversaris.
El paper de la Llei Orgànica de Protecció de Dades
La Llei Orgànica de Protecció de Dades en la seva modificació crea una clàusula que diu que 'les persones vinculades a un mort per raons familiars o de fet, poden sol·licitar l'accés al compte, llevat que la persona ho prohibís en vida per accedir o rectificar les dades'. Aquesta legislació possibilita als familiars el dret a l'oblit de la víctima de la persona.
Es tracta del dret que té qualsevol persona a esborrar la informació i dades personals que estan desfasats però que, malgrat el pas el temps, segueixen estant a internet. La sentència del TJUE dicta que la informació d'índole personal que es distribueix a través d'internet i que no és de rellevància ni té interès públic el que fa és lesionar els drets personals d'aquells als quals es refereix.
Facebook es converteix en un mural de celebració a la teva vida. Una memòria als teus fets passats
Aquesta pràctica està cada vegada més estesa, 'al principi no era tan comú el reclamar aquestes coses' però cada vegada són més les persones que volen desactivar els comptes a xarxes socials o altres comunitats virtuals de persones mortes, per por de 'que es pugui accedir als arxius de manera incorrecta, han començat a desenvolupar aplicacions que organitzen els teus assumptes abans i després', explica el professor.
D'entre totes les xarxes socials, hi ha més persones en donar-se de baixa per defunció depenen dels usuaris que tenen. 'Recordo que al voltant d'uns 30 milions de persones amb compte a Facebook han mort en els últims deu anys. Els familiars han hagut de prendre la decisió de donar de baixa el perfil o crear un compte. Facebook, Instagram, Twitter... està correlacionat'.
L'esborrat de vida digital a les assegurances
Una de les cobertures que han començat a incloure algunes companyies i fins i tot de manera gratuïta a les seves pòlisses, com Decessos o Llar, és la de l'esborrat de vida digital. Amb aquest servei tracten de donar resposta a un tema que preocupa a gran part de la societat: el dret a la intimitat, tal com recull Rastreator.com.
Els usuaris que disposin d'una pòlissa amb la cobertura d'esborrat d'identitat digital s'asseguren, principalment, que el dia que morin l'asseguradora s'encarregarà d'eliminar els perfils que tinguessin oberts a les xarxes socials com Facebook o Twitter, així com gestionar la baixa dels comptes de correu electrònic i blogs. Al principi no era tan comú el reclamar aquestes coses.
Aquesta cobertura no està destinada només a les personas ja mortes sinó que, a més, és una cosa que poden reclamar les que segueixen vives. Per això, també hi ha companyies que ofereixen als seus assegurats la possibilitat de sol·licitar que s'elimini o es modifiqui la informació personal que apareix sobre ells a la xarxa així com la desindexación en cercadors de determinats enllaços. Aquests poden estar relacionats, per exemple, amb antigues sancions o denúncies de l'assegurat publicades, entre d'altres llocs, en butlletins oficials.
D'aquesta manera, els assegurats només hauran de sol·licitar a la seva companyia quina informació de la qual circula sobre ells a internet desitgen que desaparegui i els advocats iniciaran els procediments oportuns.
Font: ElIndependiente.com
