Elements que intervenen en tot procés comunicatiu.

Anteriorment hem explicat què és la comunicació des d'un àmbit genèric i, fins i tot, quines coses cal tenir en compte per aconseguir que la comunicació funcioni.

Tot i així, a qualsevol interacció comunicativa existeixen una sèrie de factors que intervenen per a que la informació arribi al seu destí.

A continuació enumerarem amb una breu explicació, quins són els factors de la comunicació:

La font

És la informació o contingut en brut que serà transportada i transmesa en el missatge codificat. Per exemple, la distribució de temperatures mínimes d'un país per una informació meteorològica. Hi ha diversos tipus de font: per la naturalesa generativa dels seus missatges, pot ser aleatòria o determinista. Per la relació entre els missatges emesos, pot ser estructurada o no estructurada (caòtica). La seva incertesa es quantifica mitjançant l'entropia de Shannon.

L'emissor

És qui recull la informació i mitjançant un codi elabora el missatge i l'emet o transmet a través d'un transmissor. Aquest emissor pot ser físic o una màquina. En l'exemple anterior, seria el meteoròleg i el transmissor seria la càmera.

El codi

És el sistema de signes i regles de combinació dels mateixos amb què es codifica el missatge que serveix per transmetre una informació o font segons un sistema simbòlic comprensible o desxifrable per a l'emissor i el receptor, els que han de compartir un grau similar de coneixement del mateix perquè la transmissió tingui èxit. En l'exemple esmentat anteriorment, podria ser l'escala Réaumur de temperatures, que consigna un interval de vuitanta graus, o a la Celsius, l'interval és de cent graus, o la Fahrenheit, que el té de 120 graus; la informació seria la mateixa, però cada codi la xifraria amb diferents nombres segons el codi emprat. I, així mateix, la informació meteorològica es faria en el codi de l'idioma que compartissin meteoròleg i públic.

El canal

És el mitjà físic a través del qual discorre el missatge; per exemple, l'aire pel qual es retransmeten les ones de ràdio i el so de la televisió i els nervis auditius de l'oïda, seria el cas de l'exemple anterior.

El missatge

És la informació ja elaborada mitjançant un codi, transmesa per l'emissor i rebuda pel receptor: una informació meteorològica.

La senyal

Aquesta és la intensitat de la transmissió una vegada surt de l'emissor, sempre més intensa i menys modificada o distorsionada que la senyal rebuda.

El context

És lingüístic i consisteix en els missatges anteriors i posteriors als enviats que fan possible la seva comprensió completa, així com el marc de referència, l'univers de discurs i les implicacions i pressuposicions necessàries perquè sigui interpretat correctament. Així, quan el meteoròleg parlés de "mal temps" l'agricultor ho interpretaria de manera diferent que el ciutadà que vulgui marxar de pícnic, però tots dos correctament perquè disposen de marcs de referència conformes a les seves intencions.

La situació

Aquest factor és extralingüístic i consisteix en el temps, l'espai i l'ambient que envolta a la transmissió del missatge: el seu marc espai-temporal.

El soroll

Es refereix a qualsevol element físic (sordesa, opacitat del canal que provoca afebliment de la senyal, interferències, poca intensitat de la senyal, excessiva intensitat de la senyal, adulteració de la senyal, retallada de la senyal) o psíquic (mal coneixement del codi, distracció) que provoqui una distorsió en la percepció i comprensió del missatge. En general provoca una fuita o pèrdua d'informació i es combat mitjançant la redundància.

La redundància

És la quantitat de vegades que es repeteix el missatge o parts del missatge perquè es reforci la intensitat de la transmissió, proporcionant un marge perquè les pèrdues o distorsions del missatge produïdes pel soroll no impedeixin que aquest es transmeti completament.

El destinatari

La persona que desxifra la senyal rebuda portadora del missatge per mitjà d'un receptor o perceptor recipiendiari de la mateixa que el rep però no ho desxifra (el televisor, per exemple); el destinatari és el veritable receptor que el desxifra i interpreta (el personatge que veu i escolta la informació meteorològica) usant el mateix codi que l'emissor.

Tenint en compte aquests factors, a vegades ens ajudaran a entendre el perquè la comunicació no arriba adequadament al seu receptor.

Font: Wikipedia.org