Algunes ja ofereixen les seves pròpies mesures per lluitar contra les amenaces i els continguts inadequats.
Fa uns dies es va celebrar el 'Safer Internet Day' (Dia per un Internet més segur), que busca conscienciar sobre el bon ús de la xarxa. Tot i que la prioritat són els més joves, també es dirigeix ??a pares, tutors, educadors, treballadors socials, responsables polítics i empreses.
A les xarxes socials el ciberassetjament i el contingut inadequat són problemes importants, que han obligat prendre mesures per a la tranquil·litat dels usuaris.
Aquest any, pel Safer Internet Day, Twitter ha col·laborat amb el 'Centre Basc de Ciberseguretat' i l'associació 'Pantalles Amigues' per desenvolupar una campanya de sensibilització contra la ciberviolència sexual; les xarxes socials són conscients que la proximitat, la immediatesa i la facilitat d'accés entre els seus usuaris les converteix en un brou de cultiu per als que opten per assetjar als altres, emparant-se en l'anonimat que els brinda un perfil fals.
L'assetjament pot manifestar-se de múltiples maneres a les xarxes socials: usant paraules ofensives, difonent rumors, publicant fotos o vídeos inapropiats o privats, molestant a algú o amenaçant. És molt habitual que la víctima senti que el seu comportament ha desencadenat l'assetjament o que no pugui explicar-li a ningú el que passa, encara que no és així. Aquests són els mètodes de defensa davant l'assetjament a tres de les principals xarxes:
La informació ràpida, diversa i concreta que proporciona Twitter ens permet seguir en directe moments clau de l'actualitat, però també és la xarxa social amb un llenguatge més aspre i respostes poc meditades.
Entre les mesures incorporades recentment per Twitter es troba la prohibició de publicar tweets que incitin a l'odi de qualsevol religió, el que s'uneix al veto dels comentaris deshumanitzadors.
Els responsables de la xarxa social són conscients de l'hostilitat que de vegades es genera en ella i fa poc han incorporat una nova funció per ocultar les respostes als tweets propis. Per activar-ho cal prémer sobre la icona de la part superior dreta de la resposta a un tweet i seleccionar 'Amaga resposta'.
Segons el blog de Twitter, durant el període de prova d'aquesta funció s'ha comprovat que la gent amaga les respostes quan pensa que són irrellevants, estan fora del tema que s'està tractant o són molestes i que el 85% dels que ho fan no bloqueja ni silencia a altres usuaris.
Aquesta mesura se suma a les que ja existien per denunciar tweets amenaçadors o ofensius. El procediment és molt senzill, només cal prémer sobre la icona situada a la part superior del tweet i triar 'denunciar'.
Una altra possibilitat és filtrar les notificacions, triant en aquest apartat la roda dentada i després entrant a 'Filtres avançats', per silenciar notificacions de comptes nous; de persones que no segueixen a l'usuari o que no segueix ell.
També es poden silenciar comptes: els tweets d'aquest usuari no apareixeran a la cronologia, tot i que sí veurem notificacions de mencions i missatges directes. La persona a la qual s'ha silenciat no rep cap avís.
Als recursos d'ocultar respostes, denunciar tweets i silenciar comptes cal afegir el de bloquejar usuaris, per controlar interaccions no desitjades que provinguin de comptes amb les que no interessa relacionar-se. Bloquejar un compte suposa que no podrà veure els tweets de l'usuari que l'ha bloquejat, els comptes que segueix ni els seus seguidors; no es rebran notificacions de mencions ni els tweets que publiqui aquest compte. Si la persona bloquejada intenta visitar el perfil de qui l'ha bloquejat, llegirà un missatge informatiu.
Més radical encara és l'opció de protegir els tweets i convertir el compte en el que es coneix com a 'compte cadenat', de manera que només podran veure els tweets publicats els seguidors aprovats. Per a això cal anar-se'n a 'Configuració del Compte' > 'Privadesa i Seguretat' i activar la protecció dels tweets. Quan algú vulgui convertir-se en seguidor envia una sol·licitud que cal acceptar o rebutjar. En aquest mateix apartat es pot indicar que només es rebin missatges directes de les persones a les que se segueix.
A més, Twitter està millorant el sistema de detecció de tweets que es consideren abusius, de manera que ara un de cada dos sobre els quals s'actua s'identifica gràcies a la tecnologia. Això ha propiciat que hagi augmentat un 105% el nombre de comptes bloquejats o suspesos per violar les regles de Twitter, segons l'informe de transparència del 2019 de la xarxa social. Aquest també indica que han augmentat un 22% els comptes reportats per possibles violacions de les polítiques d'abús.
Un estudi realitzat per l'organització britànica 'Ditch The Label' el 2017 va revelar que Instagram és la xarxa on resulta més probable patir assetjament: el 42% dels enquestats va afirmar que havia patit bullying a l'aplicació d'instantànies, enfront d'un 37% que va reconèixer haver tingut problemes amb Facebook o el 31% que havia estat assetjat a Snapchat.
Si l'usuari veu algun contingut ofensiu, rep amenaces o se sent assetjat, pot denunciar-ho. Aquests informes són anònims i ningú sabrà qui ha realitzat la denúncia: Instagram els revisa i actua quan es contradiguin les normes de la xarxa social.
Entre les mesures de protecció que inclou Instagram hi ha el control de qui pot veure i compartir les històries d'un usuari. Per a això cal entrar a la història de l'usuari, prémer els tres punts que hi ha a la cantonada inferior esquerra i després a 'Configuració de la Història', on es pot triar ocultar la història a comptes específics i establir qui pot respondre-hi o compartir-la.
Un compte també pot restringir l'accés a persones específiques des de 'Configuració' > 'Privadesa' > 'Comptes restringits' (opció nova destinada a prevenir el bullying). L'usuari inclòs en aquesta llista no veurà quan està connectat qui li ha restringit l'accés, ni si ha llegit els teus missatges directes. A més, els seus comentaris seran invisibles per a la resta.
Coincidint precisament amb el Safer Internet Day, Instagram ha mostrat algunes eines que s'implantaran a l'aplicació a les pròximes setmanes i que serviran per crear un ambient més sa a la xarxa social. La primera d'aquestes mesures serà dissuasòria: Si algú escriu un comentari o intenta pujar una imatge potencialment ofensiva, rebran un missatge que els indicarà que és similar a un altre contingut que s'ha denunciat com a assetjament. En un fil publicat a Twitter explicant totes aquestes mesures, Instagram explica que han descobert que així la gent es replanteja el que vol pujar a la xarxa.
Una altra de les mesures és preventiva, i dóna a l'usuari més control sobre els seus missatges directes, de manera que només podrà enviar-los a gent a la que segueixi, que també serà l'única que el pugui incloure en converses grupals. Aquesta funció pot trigar mesos a arribar, ja que encara està en proves.
També s'inclourà l'accés a un informe dels casos d'assetjament que s'hagin denunciat. Es podran consultar al menú 'Configuració' > 'Ajuda'. Aquesta opció es dirà en anglès 'Support Request', de manera que cal esperar que es tradueixi d'alguna manera similar a 'Petició de suport' o 'Peticions pendents'. Si la denúncia s'ha resolt, l'usuari podrà demanar una revisió si no està d'acord amb la decisió que hagi pres Instagram. En aquest menú apareixerà la frase 'més opcions', perquè l'usuari pugui silenciar, bloquejar o deixar de seguir als comptes que hagi denunciat. Si Instagram hagués suspès el compte de l'usuari, quan aquest intenti entrar a l'aplicació li apareixerà el missatge 'Demanar una revisió', amb la qual es pot aconseguir la reactivació del compte (fins ara aquesta opció estava disponible només en el servei d'ajuda).
La transmissió a Facebook Live de la massacre de 51 persones a Nova Zelanda, al març del 2019, va ser un dels detonants perquè la xarxa de Mark Zuckerberg endurís les normes destinades a evitar l'assetjament i els continguts ofensius. Encara que la seva lluita sembla concentrada en acabar amb les notícies i vídeos falsos, la xarxa social ofereix un centre virtual de prevenció del Bullying, amb seccions específiques per a adolescents, pares i educadors.
Davant d'un comentari o post ofensiu puntual, Facebook recomana ignorar (la majoria dels assetjadors busca una reacció per seguir agredint), eliminar el missatge, desetiquetar-se o posar-se en contacte amb l'autor per si es tracta d'un simple malentès.
Vers a una actitud continuada o més greu, la primera mesura que hauria de prendre la víctima és eliminar a l'assetjador de la llista d'amics (en cas de ser-ho), ja que a Facebook els amics són els únics que poden publicar a la biografia d'un usuari o contactar amb ell mitjançant el xat. La següent mesura hauria de ser bloquejar-lo entrant a la pàgina principal del perfil, a 'Configuració' > 'Bloquejos' (escrivint el nom de la persona a la secció 'Bloquejar usuaris'). Aquesta persona no rebrà cap notificació sobre el bloqueig.
Per als casos de ciberassetjament a la xarxa social, Facebook recomana no venjar-se, comunicar la situació a algú de confiança (com un amic o familiar) i guardar la informació que ho prova mitjançant captures de pantalla. Si hi ha perill imminent, la xarxa urgeix a posar-se en contacte amb les autoritats locals.
La manera més ràpida d'informar d'una publicació que es considera ofensiva és prémer sobre els tres punts de la part superior dreta d'una publicació i triar l'opció 'obtenir ajuda o denunciar publicació'.
Si persisteix l'assetjament, cal denunciar el perfil, per al que cal accedir-hi, punxant als tres punts de la part superior dreta i seleccionar 'Denunciar'. Per denunciar contingut que algú ha publicat a la biografia d'un usuari, primer cal ocultar-lo seleccionant els tres punts i triant 'amagar de la biografia'. Un cop fet podem optar per 'No vull això a Facebook'. També es pot bloquejar a la persona que ha publicat aquest contingut.
Finalment, per denunciar una foto o vídeo cal entrar-hi (si no es pot perquè el perfil estigui bloquejat cal escollir 'Envia comentaris o denunciar-les'); anar-se'n a 'Opcions' a la cantonada inferior dreta i, a continuació, prémer sobre 'Envia els teus comentaris', seleccionant l'opció que millor descrigui el problema i seguint les instruccions que apareixen a la pantalla. Aquest procés és més còmode des d'un ordinador, ja que es poden utilitzar els enllaços de denúncia.
També és possible denunciar missatges, sense que l'altra persona sàpiga qui ho ha fet.
Font: ElCorreo.com
