Més protecció sí, però encara cal més seny.

El passat 28 de gener es va celebrar el Dia Internacional de la Protecció de Dades. Per aquest motiu, es commemora la signatura, fa 39 anys, del Conveni del Consell d'Europa de 28 de gener de 1981 per a la protecció de les persones pel què fa al tractament automatitzat de dades de caràcter personal.

El món cada vegada més globalitzat, Internet i el ràpid avanç de la tecnologia unit amb la facilitat amb què es podien tractar les dades personals feia necessària la intervenció del legislador.

La nostra constitució consagra la protecció de les persones físiques en relació amb el tractament de dades personals com a dret fonamental. Tot això per estar estretament relacionat amb la necessària protecció d'altres drets com l'honor, la intimitat o la dignitat personal i familiar. Dret, amb igual rang, protegit per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i pel Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Tanmateix, aquest dret no és absolut, sinó que s'ha d'aplicar d'acord amb el principi de proporcionalitat, per tal de mantenir l'equilibri amb altres drets fonamentals.

La normativa en aquest àmbit tendeix a ser supranacional per poder donar respostes a situacions globals. En els últims anys s'ha dictat el Reglament General de Protecció de Dades de 27 d'abril de 2016 i, en l'àmbit nacional, la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre.

Les dues normes estableixen com a principis bàsics del tractament de dades els de licitud, lleialtat i transparència i, com a drets bàsics de la persona, les dades es tracten els d'informació, accés, rectificació, limitació i el dret a l'oblit.

Què inclouen aquests drets?

Pel què fa al dret d'accés, qualsevol persona física o representant de la mateixa pot dirigir-se al responsable del tractament per conèixer, entre altres qüestions, si s'estan tractant o no les seves dades personals, quines dades concretes són objecte de tractament, quins són els fins de dit tractament i a qui s'han comunicat o es comunicaran aquestes dades.

El dret de rectificació permet, doncs, al particular completar dades o rectificar les que siguin inexactes.

El dret d'oposició permet que l'interessat pugui oposar-se a que es realitzi el tractament en determinats supòsits com pot ser, entre altres, la realització de perfils amb fins comercials.

Finalment, el dret a l'oblit permet la supressió de les dades quan es donin certes circumstàncies com pot ser la retirada del consentiment al tractament, que s'hagin tractat de manera il·lícita, que ja no siguin necessàries aquestes dades en relació a la finalitat pel qual van ser recollides, etc.

Pel què fa al dret a l'oblit, resulta especialment rellevant que si s'han fet públiques dades personals, el responsable de les dades està obligat a indicar als tercers responsables que estiguin tractant aquestes dades, normalment cercadors d'Internet, que suprimeixin tot enllaç a elles.

A més, referent als menors, la Llei estableix els 14 anys l'edat amb la qual es pot prestar consentiment de forma autònoma. També es regula expressament el dret a sol·licitar la supressió de les dades facilitades a xarxes socials o altres serveis de la societat de la informació pel mateix menor o per tercers durant la seva minoria d'edat.

Malgrat tot, la ciutadania ha de ser cautelosa amb les dades personals que es faciliten i amb els mitjans a través els quals es lliuren.

Font parcial: Diariojuridico.com