Tot i les especulacions, encara es mantindran amb força.

Estan corrent algunes opinions conforme el regnat de les càmeres rèflex es va acabant, i que definitivament les de sense mirall han donat el "sorpasso"... I, no obstant això, alguns dels llançaments de les marques en aquests últims temps (Cànon EOS 90D, Nikon D780, Canon EOS 1D X Mark III, Nikon D6...) són precisament de models d'aquest tipus...

Tot i així, val la pena comprar-se una DSLR ara que aquesta tecnologia sembla estar caient en hores baixes?

En un article de FStoppers aporten tres motius principals per afirmar que sí, que encara val la pena comprar-se una DSLR. De fet, per a l'autor aquest "probablement sigui el millor moment per comprar una rèflex digital".

Es tracta de tres arguments que val la pena valorar:

Les rèflex estan al capdamunt

Les càmeres DSLR porten molt de temps al mercat, cosa que els hi ha permès desenvolupar-se i madurar més que de sobres. Els models esmentats abans són bons exemples de càmeres que mostren aquesta maduresa, que responen molt bé a una llarga evolució que les ha portat a perfeccionar-se i oferir tot el que l'usuari pot necessitar.

És a dir, són càmeres molt repensades, que han substituït models anteriors millorant els problemes que aquells tenien i, per tant, ofereixen el millor de la seva tecnologia. Per tant, tenen un gran avantatge sobre les càmeres sense mirall que encara estan en plena evolució.

La veritat és que tenen raó, però segurament si sortissin nous models de rèflex no serien pitjors que els últims, ni tampoc serien tan perfectes. Des de fa temps les DSLR vénen incorporant tecnologies "pròpies" de les CSC, però hi ha coses (com l'estabilitzador integrat al cos) que encara no s'han generalitzat, de manera que sempre es pot millorar.

Els seus preus són més baixos

És evident que la seva tecnologia ja té una història important al darrere i això permet que els preus de les rèflex siguin més econòmics que els de les sense mirall, càmeres amb les que els seus fabricants encara han d'amortitzar la inversió realitzada per al seu desenvolupament.

Per tant, ofereixen característiques avançades a un preu molt més ajustat; de manera que si volem tenir característiques com, per exemple, enfocament automàtic de seguiment, podrem aconseguir-ho amb una inversió molt menor. Per això, l'autor arriba a dir que "a curt termini, invertir en una DSLR és més rentable".

Això també s'estén als objectius, on l'enorme catàleg disponible per als models rèflex (especialment en les muntures Canon EF i Nikon F), tant nous com usats, fa que sigui molt més fàcil i assequible fer-se amb un bon equip òptic. A més, segons expliquen, els objectius per DSLR sempre podran seguir usant-se en una sense mirall gràcies als adaptadors.

Amb això també podem estar d'acord, encara que a nivell d'inversió és més difícil justificar-ho. És a dir, si clarament necessitem una càmera amb certes característiques està clar que ens costarà menys si és una rèflex, però tenint en compte que és un tipus de càmera (en teoria) que desapareixerà, no és una mala inversió comprar-se'n una i haver de guardar-la a un calaix en el futur?

Senzillament, se senten bé

El tercer punt a què al·ludeixen és una mica més subjectiu; només cal veure el títol... En ell, fan referència a les sensacions que produeix fer fotos amb una càmera de dimensions més grans, entre altres coses per una ergonomia que sol ser molt millor.

També parlen de com, malgrat els avenços en els obturadors i visors electrònics, fotografiar a través d'un mirall i un visor òptic segueix marcant la diferència: "Els visors òptics mostren el món tal com és, no com ho interpreta el sensor. La sensació d'un mirall i una cortina d'obturador treballant a l'uníson és una cosa que una càmera sense mirall no pot duplicar".

Això és evident, però també ho és que ho nota més els que van aprendre amb una càmera d'aquest tipus, i que qui comença ara no tindria per què veure-ho així. Pel que fa a l'ergonomia, és cert que un cos major ajuda, però més aviat es tracten d'una sèrie d'avantatges associats als cossos pro, siguin rèflex o sense mirall, que a una altra cosa.

Són una bona manera d'aprendre

Parlem del supòsit d'algú que vol començar en fotografia i aprendre de forma adequada, i per això vulgui comprar-se la seva primera "càmera seriosa". Seria bo recomanar una rèflex en els temps que corren?

Encara que el del visor és cert que té una mica de màgia, el més important és una altra cosa. Per aprendre és crucial tenir un cos de càmera que inclogui diverses rodes de control per gestionar fàcilment la velocitat d'obturació i el diafragma, sens dubte les bases de la fotografia amb què tot aprenent ha de lluitar i sobre el que hauria d'assentar tota la resta.

Malauradament aquest tipus de controls no solen oferir-se en els models d'iniciació (per allò de les polítiques de marca), que són els que més es venen normalment. Per això, ara per ara, aconseguir un cos que ofereixi això és bastant més assequible en una càmera rèflex que en una sense mirall.

Sí, pot ser que a llarg-mig termini no sigui la millor inversió, i que en el moment que la persona vulgui fer el salt potser hagi de guardar l'equip en un calaix i canviar totalment de sistema, però ara mateix sembla el més adequat.

Font: XatakaFoto.com