Que l'àmbit sigui molt concret, no esdevé un fracàs necessàriament.

Plataformes específiques s'estenen a través dels negocis, l'educació o la investigació per arribar més lluny que mitjans massius com Facebook, Instagram o Twitter.

Abunden els casos d'empreses de sectors molt diversos -comunicació, tecnologia, recursos humans- que necessiten les xarxes socials per als seus respectius negocis. No es tracta de valer-se únicament dels mitjans 2.0 massius, els que són reconeguts universalment i empleats per a múltiples fins, com Facebook, Instagram, Twitter o Youtube, sinó d'operar sobre plataformes específiques, com Linkedin -la més popular al seu camp-, Viadeo, Xing, About.me, Yammer o Womenalia.

Tenen diversos abastos, aplicacions i públics. Alguns s'han transformat profundament des del seu llançament i altres es conformen amb una audiència reduïda, però molt fidel.

No obstant això, tots compten amb un punt en comú: han estat expressament concebuts per organitzar operacions internes i externes avançades. En aquest àmbit, com a suport o complement de Google acadèmic, aquesta funció la cobreixen diverses xarxes i bases de dades: ResearchGate, Academia.edu, My science work, Mendeley...

Permeten que els investigadors difonguin la seva tasca i es comuniquin amb companys de professió de tot el món d'una manera precisa i fiable. Els mitjans 2.0, que trenquen barreres i esborren límits en l'accés al coneixement, estan produint igualment efectes interessants en l'educació, tant dels nens com dels adults. Ho demostren exemples com Leoteca, Internet a l'aula, Brainly, Clipit, Docsity, Edmodo, Interuniversidades o Universia.

La cooperació instantània que propicia aquest suport també és útil per al col·lectiu dels artistes. Al llarg de la història, la seva activitat, que és relativament solitària, únicament era interrompuda per mostres, actuacions, concerts, etc. Amb les xarxes, l'exposició pot convertir-se en permanent, de manera que el mercat s'amplia i es manté viu. El mateix cal dir del contacte amb proveïdors, companys, representants, clients o periodistes.

Part de les jerarquies -de les financeres a les geogràfiques- queden superades, com s'ha demostrat en les últimes edicions d'esdeveniments d'arrel digital tan rellevants com el Mobile World Congress o el Sónar+D, celebrats tots dos a Barcelona.

Ho fan possible espais com els directoris d'Open Art; la multitemàtica Afactys; Independent collectors, per a col·leccionistes, com indica el seu propi nom; 500px, centrada en els fotògrafs professionals...

Experts com el veterà John S. Quarterman, autor de l'influent llibre The Matrix: Computer networks and conferencing systems worldwide, consideren que aquestes xarxes afavoreixen la independència.

Sense anar més lluny, ell recorda que, en el terreny de la filosofia o la ciència, "no hi ha dubte que molta gent continuarà tenint bones raons per confiar en les grans institucions, però, no va ser així com van treballar en el seu dia Sòcrates, Pitàgores o Charles Darwin".

Per tot això, no sorprèn que les xarxes socials temàtiques vagin siguen més, ja que la seva continuitat sembla assegurada, degut a la implicació dels seus usuaris.

Font parcial: LaVanguardia.com